Wed 21 September 2016

Summer Translation Project: In the Traveller’s Head

Manjari Mishra en Helena Muñoz © auteur
Helena Muñoz en Manjari Mishra during their internship at deBuren.

Summer Internship

Helena Muñoz © auteur

As a part of the summer course for international students of Dutch that the Taalunie organises annually, deBuren put together a two-day summer internship based around citybooks. The students Majari Mishra from India and Helema Muñoz from Spain got to know the workings of deBuren and the project, translated a literary fragment to their mother tongue (Catalan and Hindi!) and set up a mini-promotional campaign

Helena chose a fragment from Bucharest - A One-Person Travel Pack by Ester Naomi Perquin. Read the translation and her personal introduction here

 

In the Traveller’s Head

 

Why should everybody read Bucharest - A One-Person Travel Pack by Ester Naomi Perquin? Initially, the title attracted my attention because I always go travelling alone. Travelling alone is different because you notice more of the city or the country, and can integrate more easily with the locals. So if you’re also a lonely traveller, you can be sure to enjoy this citybook!

The poet writes about Bucharest, a city that I have never visited but that I certainly want to now. The story is about a traveller who has just arrived in Bucharest and he tells the reader what he sees. This anonymous traveller could be an alter ego of the author. The story seems peppered with her personal experiences: her suspicions, her encounters, her thoughts about what she sees. Situations and events are organised according to categories that have to do with the whole experience of travelling, like transport, the language, or interesting places in the city.

As you read the text, you drown in the story and it begins to feel like you’re playing the title role yourself! You receive detailed descriptions of the world around you that help you sink yourself into the main character and walk around the city yourself. The icing on the cake is the hint of comedy that the author gives each part of the story.

Fantastic!

I have translated a fragment of the original Dutch-language text into Catalan. This was one of the tasks that I took on as an intern for citybooks. I’m from Girona (Spain) and have really enjoyed this exciting experience. Many thanks to the Taalunie for the summer course 2016, to Escola Oficial de Barcelona-Drassanes, and to deBuren.


Helema Muñoz

 

 

INTRODUCCIÓ

Gràcies a les meves pràctiques a les oficines de citybooks, he tingut l’oportunitat de descobrir un projecte maravellós. “Explica’m un conte” és el lema d’aquesta organització, on poetes, escriptors i periodistes donen una visió molt particular sobre una ciutat en l’estil literari que ells prefereixin. Una de les meves tasques ha sigut traduïr del neerlandès al català un fragment del text “Een eenpersoonsreisadvies” (“Un consell per viatjar sola”). L’autora és Ester Naomi Perquin, poeta nascuda a Utrecht, qui va passar dues setmanes a Bucarest abans d’escriure aquesta prosa, on es barregen sospites, encontres especials i altres experiències personals. Però en el fragment que he escollit veureu que no es menciona en cap moment la ciutat de Bucarest. Precisament és aquesta la raó per la qual m’ha semblat interressant traduïr aquest tros, doncs la intenció és que cadascú de vosaltres pugui identificar-se amb algún dels viatges que hagueu pogut fer. Dir-vos que ha sigut més difícil del que em pensava i que he provat d’escriure-ho de la manera més acurada possible. Així doncs, només demanar-vos que llegiu el text i que els vostres comentaris seran benvinguts. Espero que us agradi:

 

[FRAGMENT IN CATALAN TRANSLATION]

Com observar una ciutat (Part 1: de la manera més objectiva possible)
Arribes qualsevol dia de la setmana. No planeges res, no agafes cap guia de viatge. Comences a caminar. Mires al voltant i penses en termes d’“espai” i “buit”. Registres els límits d’aquest buit, la manera com s’omple aquest buit. Mesures la distància que hi ha entre les cases, l’amplitud dels carrers, l’altura de les voreres, la llargada del pont que creua el riu. Camines per les places, inspecciones estàtues de molt a prop i aspires els gasos dels tubs d’escapament. Escoltes els clàxons constants dels cotxes, el grinyol dels trepants i el brunzit dels aparells elèctrics. Oblida que aquests sorolls els produeixen les persones. Fixa’t amb el color de les pedres i les lloses de les teulades, així com també el murmurar de les copes dels arbres, el cruixir de la fusta, el repicar pel vent dels gots de plàstic en el paviment. Inclou en les teves observacions tot allò que per si mateix no es pugui reafirmar, no es pugui torçar o influir en res. Oblida la terminolgia del turisme, la gent amable, els habitants simpàtics. No miris les cares. Ignora’ls. Tanca els ulls a les dones encorbades amb rams de flors als portals, als seus cossos embolicats amb gruixuts jerseis, als seus mocadors multicolors al cap. Passa de llarg dels captaires. No prestis atenció a les noies ben vestides que al matí caminen per agafar el metro. Ignora els homes que treuen el cap fora de les finestres dels taxis i volen cridar-te l’atenció, els homes que pugen i baixen de les bastides amb l’aguilitat dels micos, eines a les seves butxaques del darrere del pantaló. Ignora els homes que et creues pel carrer. Aplica la paraula “ànima” només a allò que es pot observar objectivament. Per descobrir com és realment una ciutat, l’has de girar del revés. La gent apareixerà igual que les molles que cauen en girar el teclat. Llavors, pots començar.

Llengua
No ser capaç d’entendre una llengua en absolut (en el sentit de no ser capaç d’obtenir el més mínim significat dels sons parlats) signfica que, una vegada obligats a recòrrer a la traducció instintiva i fonètica, s’acaba amb un llenguatge que, si bé s’assembla molt al teu propi, aquest es parla, ara i de cop i volta, per poetes i bojos. Dos nois criden des d’un portal que el gat vol fusta. Oh com ho desitja, el gat. “Si, no es pot reprimir les ganes”, criden i riuen. Una dona gran que passa pel seu costat fa un gest de desaprovació i observa que molts núvols són autocràtics. Autocràtics i torts. L’amo de la botiga troba al teu cabell un mar de pessimisme, quan li preguntes si parla anglès. Algú que ensopega amb tu murmura que llençar els daus és una bogeria. Un taxista diu: “On hi ha fum, les dones esbronquen”. Diu que si amb el cap mentre ho diu. Però això no dura molt de temps: aviat comences a reconèixer sons i paraules.

Els poetes i els bojos es retiren.

Sospites
Que el clàxon que escoltes aquí té un significat diferent del de casa. Que a casa vol dir només “vigila!” “amb compte!” o “què et penses que estàs fent?”, mentre que aquí les coses són més complicades. Cada “oohoot”, “weeheep” or “piiiiiip” forma part d’una simfonia tocada per i pels músics. Com a foraster no pots entendre gran part d’aquesta música, encara que és possible sospitar que part del seu poder radica en la seva contínua qualitat. Pita i ressona dia i nit. Sempre hi és. És la veu, com els xiscles de les gavines a la costa. Igual que una orquestra que toca tossudament, encara que el vaixell s’estigui enfonsant i els primers passatgers ja estiguin a punt de caure per la borda.

 

 


 

 

Close

comment on this article

Fields marked with an asterisk (*) are required.

is never shown